Històries reals que no ho semblen

Històries reals que no ho semblen

Hola! Jo em dic Carlos i el meu avi sempre m’explicava històries sobre un món de éssers tan, tan, petits que no es podien veure ni amb el millor microscopi del món. Jo no ho creia fins que al final ho vaig veure. Jo sóc científic i un dia em van dir que estava nominat a un premi molt important pels científics, corrent em vaig posar a pensar què podia fer per guanyar el premi. Quan vaig veure un polsim de pols. Vaig pensar: -I si pogués fer més petita la cosa més petita del món? I de seguida vaig posar-me a pensar com ho podia fer. Vaig treballar dia i nit, i al final ho vaig aconseguir; però quan ho estava provant el raig que vaig inventar es va girar i em va donar a mi. De sobte, vaig començar a veure uns éssers de colors. Em vaig preguntar que eren i de sobte em vaig recordar de l’historia del meu avi. Li vaig preguntar a un dels éssers: -On estic? I ell em va contestar: -Estàs a Microstotislandia Jo em vaig desmaiar amb l’ensurt. Quan em vaig despertar, estava al que em semblava un hospital. Hi havia uns quants éssers que semblaven doctors. Em van dir podia anar-me i corrent vaig sortir de l’hospital. Quan vaig ser fora em vaig adonar que era al meu laboratori. Llavors vaig decidir anar cap al raig perquè si aconseguia invertir l’efecte tornaria a fer-me gran, però abans havia d’agafar un dels éssers pel concurs, vaig pensar: -Segur que guanyo!!! Pel camí em vaig fer amic d’un ésser que es deia Morti, però quan li vaig explicar el que volia fer, ell em va dir: -A mi no em sembla bé, perquè no m’agradaria que em separessin de la meva família, ni que m’exhibissin com una cosa rara. Jo li vaig contestar: -A mi tampoc, perdó per voler exhibir un dels teus, al meu món. Ell em va dir: -No et preocupis, jo t’ajudaré i tornaràs a la teva mesura. -Li vaig contestar: -Gràcies!!! Llavors vam anar cap al raig. Vam trigar dues hores per aconseguir invertir l’efecte, però ho vam aconseguir. Quan em vaig fer gran, vaig anar corrent a casa dels meus avis i li vaig dir a cau d’orella al meu avi: -Ja sé on és el món microscòpic. El meu avi em va mirar i abraçar. Vaig guanyar el premi, però fent servir-me a mi, com a model.

Paula Garcia Gómez

Temàtica: contes microscòpics

Clica aquí per llegir més contes!