Futbol

Hi havia una vegada un xicot que es deia Pablo, era un noi normal però amb una passió el futbol. Sempre jugava al pati, al parc, els diumenges quan fins i tot hi havia missa, però tranquils que igualment hi anava. Tothom volia anar amb ell a l’equip s’anaven tornant fins i tot el nens petits els admirarem fins que es va canviar de col·legir els pares Dell havien trobat rabell als estats units i per això portava dies sense jugar, estava plenament desmotivat. Ell amb una pena molt gran es va acomiadar dels seus amics i fem i tot li van preparar una festa al col·legi igualment sen va anar. L’arribada als Estats Units va estar diferent perquè ell tenia tots el seus amics allà a Espanya, tenia 8 anys i en cara per a ell era difícil parlar, però ell sempre atendria als seus amics a cor, per això no és va preocupar gaire i va sortir al carrer ple d’alegria amb la seva pilota i va passar el més increïble, es va trobar a Rooney el gran futbolista d’Anglaterra, es va fer una foto però no va poder parlar amb ell, saps per que?? Perquè ell mai posava atenció a les classes d’anglès sempre s’avorria i treia la mini pilota tot i que això molt bé, els estudis són el primer, dit tot això seguim. Va veure un jugador professional però tenia tanta tristesa de no poder haver pogut parlar amb ell, que va decidir parlar amb la seva mare i dir-li , mare he baixat a jugar a futbol am algú però m’he trobat a Rooney un jugador professional però no he pogut parlar amb ell,la mare li digué -Per què Pablo? -Per res. -Segur que no et conèixere home diguem-lo -Perquè no se parlar bé L’anglès, apunta’m au lloc si us plau mare!! No puc seguir així. La mare d´en Pablo es va enfadar amb ell i li va dir. – Pablo ara mateix no podem apuntar-te Pablo- li va replicar. -Per què ? amb to trist. -Perquè no Pablo, no es pot. En Pablo es va donar la volta i se’n va anar cap a la seva habitació que estava plena de caixes de la mudança. Va començar a raonar i raonar fins que no li va trobar solució perquè la seva mare no podia apuntar-loi , però va tindre una idea molt bona. Era…Fer-se amic d’algun anglès i l’amic que es fes, ensenyar-li Espanyol (si vol). Tot començaria al dimecres, el dia que en Pablo és quedava sol a casa perquè els pares ja començaven a treballar . En Pablo se’n va anar a dormir, tot pensant en l’endemà. Es va aixecar del llit i es va vestir ràpidament es va posar l’abric i ja estava començava tot va baixar de casa i es va quedar parat. Perquè no hi havia ningú. I es va adonar que els nens estaven al col·legi i fins les 3:30 no sortirien. En Pablo va pujar tot plorant a l’apartament. No es va rendir i ell no en sabia molt d’anglès, però amb el poquet que tenia va anar cap endavant i va fer molts amics i el pares van guanyar el màxim possible per apuntar-lo al col·legi -T’agrada’t Martí?? -Sí, aví, però alguna vegada em podràs explicar un de veritat?? Va respondre en Martí -Jajajajaja…..- va riure aví Pablo. L´aví li va ensenyar jugar a futbol a en Marí i es va convertir en jugador professional !!!!!!!!

Tony Yáñez Zarza

Temàtica: contes de la meva infància

Clica aquí per llegir més contes!