Els sentiments de la Yasmina

En un país molt llunya hi havia un castell on vivia una princesa que es deia Yasmina, ella vivia amb els seus pares la seva mare Mia i el seu pare Ragnar. La princeseta cada matí anava a jugar amb el seu millor amic Julen, ella sempre s’ho passava bé amb ell, cada divendres el Julen i la seva família anaven a sopar al castell, perquè l família del Julen eren reis d’un altre país, i les dues famílies al ser el mateix eren molt amigues. Però, sempre que el Julen i la Yasmina s’ajuntaven per jugar, els seus pares deien que semblaven una parella de enamorats. Però el que ningú sabia és que a sobre la Yasmina estava enamorada del Julen, cada vegada que els seus pares li deien això es posava més vermella que un tomàquet. Però, un dia les coses i els sentiments de la Yasmina van canviar, perquè els seus pares necessitaven una assistenta nova perquè la que tenien s’havia jubilat i llavors tenien que contractar a una altra, quan la nova assistenta va arribar, estava tot molt bé, tot normal fins que un dia l’ assistenta li va dir a la Yasmina: -Escolta jo tinc un fill molt bonic, si tu vols te’l puc presentar. La Yasmina entusiasmada li va contestar: -Sii, clar que si! A l’endemà l’assistenta li va portar al seu fill a la Yasmina. La Yasmina se’l va quedar mirant, i amb la veu molt baixeta va sospirar: -Es un somni fet realitat! El nen amb una miqueta de vergonya li va dir: -Vols que anem a jugar junts? La Yasmina no s’ho va pensar ni dues vegades quan amb molt d’ entusiasme li va dir que sí. Van anar a buscar al Julen, al millor amic de la Yasmina, però estava malalt i no va poder anar-hi. La Yasmina va dir, millor que no vingui així estarem nosaltres sols sense ell, que sempre esta amb mi, i… per un dia que no vingui no passa res. Així que van donar la volta i se’n van anar. La Yasmina el va portar a un lloc preciós ple de flors i gespa, allò semblava un conte de fades. El fill de l’assistenta li va dir a la Yasmina: -Quin lloc més bonic, perdona que no m’hagi presentat abans però, és que ets tant bonica que tenia molta vergonya, jo sóc l’Hector encantat de conèixer-te . La Yasmina tot vermella va respondre: -Moltíssimes graci… Però, no va ni acabar la frase quan de sobte el Julen el seu millor amic, va venir i la va interrompre amb una abraçada. La Yasmina tot al·lucinada li va dir: -Però, tu no estaves malalt? -Ves-te’n l’únic que fas aquí és fer nosa! El Julen amb la llàgrima sota el coll es va donar la volta i se’n va anar corrents. L’Hector amb la cara de no saber perquè li havia parlat així la Yasmina al seu millor amic li va dir: -Escolta jo sé que sóc molt bonic i que vulguis ser la meva amiga, però jo he mirat la cara a aquest noi, i l’únic que posava als seus ulls era tot l’amor i el respecte cap a tu i a sobre vas i li dius totes aquestes coses, al teu millor amic que per si fos poc, tu abans m’havies dit que estaves enamorada d’ell i li parles així! -Dons jo amb persones egoistes i sense respecte als seus millors amics no em parlo! La Yasmina plorant li va dir que perdó, però de res li va servir perquè l’Hector ja s’havia marxat. Ella en veure tota la situació es va adonar que l’únic que tenia amor i respecte cap a ella era el seu millor amic. Llavors la Yasmina va córrer cap el Julen i li va dir molt penedida de les coses dolentes que li havia dit: -Jo sé que no t’hauré tractat molt bé, però la bellesa de l’Hector no em deixada veure la bellesa de debò, la teva, la que per molt errors que jo faci sempre m’acabarà perdonant i sempre m’estimarà com jo t’estimo a tu. Però si una cosa tinc clara és que tot això ha passat per no haver sabut controlar els meus sentiments.

Yanira Huete Leno

Temàtica: contes de la meva infància

Clica aquí per llegir més contes!