Els éssers del planeta Kuali23

Quan ens vam mudar, jo tenia 10 anys, i és clar, també vaig haver de canviar de col·legi. La nova escola em va semblar molt estranya: molt més petita. El primer dia de classe, vaig haver d’ajupir-me per poder passar per l’entrada principal. El pati només feia 20 pams de llarg i les parets medien 25 pams d’alçada. Sort que jo mesurava 7 pams…! Tots els nens que hi havia al pati m’arribaven per les espatlles, i tenien la mateixa edat que jo! Quina passada de classes! No hi havia matemàtiques, medi, anglès, religió, música, català, castellà… Només sabien parlar d’un planeta que no havia sentit mai: Kuali23. Però no només parlaven d’aquell planeta, si no que també parlaven d’un portal entre els dos mons, la Terra i el planeta Kuali23. Quan vaig tornar a casa, li vaig explicar a la meva mare que aquella escola era una mica estranya, però ella no em va creure i em va dir que ja m’acostumaria. El següent dia, els meus companys continuaven parlant del mateix… Però també deien que tot era culpa seva per obrir el portal i perquè havien llegit un manuscrit, que els va permetre obrir-lo. Per primera vegada vaig interrompre la classe dient que no passava res i que es quedessin tranquils. Però ells em van dir que hi havia un greu problema perquè altres persones podien travessar-lo quan volguessin… Vaig tornar al col·legi per la tarda, com és normal, i quan van acabar les classes, jo els vaig seguir. Anaven cap al bosc, darrere de l’escola. Vaig veure una cosa que s’il·luminava cada 2 segons. Vaig escoltar que deien que havien de travessar el portal. Quan vaig creure que era el moment oportú, abans de que el travessessin, vaig sortit del meu amagatall i els hi vaig dir que si podia anar amb ells. Ells em van dir que tingués molta cura al travessar-lo. Quan el vam travessar vaig veure als meus avis. Era estrany?!, havien mort quan jo vaig néixer. Però estaven davant del meus ulls! Estava seguríssim de que eren ells. Vaig anar a parlar amb ells i em van dir que m’havien estat observant des de que era molt petit. També em van dir que era una dimensió paral·lela al meu món. Vaig estar tanta estona parlant amb ells, que em vaig adonar que els meus companys ja no hi eren… Quan em vaig tornar a girar, els meus avis ja no hi eren. Vaig tornar cap a on era el portal però ja no hi era, és com si hagués desaparegut. Vaig mirar cap a dalt, dreta, esquerra… però no hi havia ningú. Quan vaig mirar cap endavant, tornava a veure el portal, però aquesta vegada era de diferent color: blau i turquesa. El vaig travessar i vaig estar una altra vegada al bosc d’abans. Caminant, vaig tornar cap a casa i li vaig explicar tot el que havia viscut en el dia d’avui a la meva mare. Me’n vaig anar a dormir perquè estava molt cansada. Al dia següent vaig notar alguna cosa estranya, era com si hagués anat a la meva casa d’abans, el camí era diferent per anar a l’escola. Vaig arribar a l’escola i era tot normal, els amics que havia tingut a l’altra escola estaven a l’escola d’ara. Sabia que alguna cosa relacionada amb el espai-temps havia passat. I ara era a l’escola d’abans de que em mudés. Gairebé no me’n recordava de res.

Marta Navarro Gesse

Temàtica: contes microscòpics

Clica aquí per llegir més contes!