El ric, pobre

Hi havia una vegada una persona molt però que molt rica que vivia en una mansió, amb la seva gossa marró amb taques blanques que es deia Claudia. Un dia, de sobte, li van cridar per telèfon. Li van dir que estava acomiadat del seu treball per causa de que no assistia a l’oficina. L’home, ric i presumit, no li va importar molt, i va seguir fent el vago al sofà. Ell, estava casat, i tenia dos fills, un d’ells es deia Marc i l’altre es deia Sofia. Llavors li va trocar la seva esposa i li va dir: Només estàs pels diners i a mi no em fas cas, ni res de res. M’ho he pensar i et vull deixar!! Vaig a demanar el divorcio, i no et vull veure més!!!!! Després de que l’esposa el deixés es va quedar trist i plorant en el sofà de 50 metres de longitud. Com era ric es netejava els mocs i les llàgrimes amb bitllets de 500 euros. Llavors, l’home, era ric de diners però pobre, perquè s’ha quedat sense treball i sense esposa ni els fills. Ell va intentar tornar al treball perquè l’esposa (que ja no és) vegi com s’esforça per aconseguir el treball. Va funcionar perfectament i va tornar a casar-se i aconseguir el treball. Per fi va tornar tot a la normalitat – va dir l’home-i jo estar amb tu – va dir la dona. L’home va ser feliç per sempre i es va adonar que els diners no és lo més important, la cosa més important és la teva família, el treball i sobretot l’amor, l’amistat i tots els sentiments del món. Conte contat, conte acabat!!!

Izan Martinez Hurtado

Temàtica: contes de la meva infància

Clica aquí per llegir més contes!