Domenito i el petit dinosaure

Era un dia preciós i un nen que es deia Domenito anava per un bosc molt bonic. Volia recollir menjar però es va fer de nit i Domenito no veia res. S’havia perdut! Tot i així, ell caminava i caminava per tornar a casa, fins que no va poder més i es va quedar adormit. Quan es va despertar ja havia arribat el matí i el Domenito va continuar caminant molt de temps. El nen tenia gana i molta set i no trobava cap menjar. Estava molt cansat i quan ja estava a punt de plorar, un petit dinosaure gairebé com una formiga de gran, va aparèixer i li va dir: -Hola, qui ets tu? -Jo sóc en Domenito, i tu?-Va respondre Domenito. -Jo sóc el petit dinosaure.-Va contestar. -Què t’ha passat?- Va preguntar el petit dinosaure. -M’he perdut.-Va dir el Domenito amb cara de tristor. -T’ajudo?-Va preguntar el dinosaure. -Sí, si us plau.- Va contestar Domenito. I finalment, el Domenito va poder arribar a casa seva. Ell i el petit dinosaure microscòpic van fer-se molt amics, jugaven molt, no es perdien, estaven junts, no es separaven i reien molt els dos plegats… Domenito va guanyar un petit amic per sempre.

Xueyang Hu

Temàtica: contes microscòpics

Clica aquí per llegir més contes!