Una aventura al cementiri

Una aventura al cementiri

Hi havia una vegada, dues nenes anomenades Anna i Laia fent un pícnic al camp. Quan estaven a punt de marxar es va fer de nit. Es van perdre, elles no portaven llanternes ni cap cosa que fes llum, l’única cosa que duien era el mòbil de l’Anna i se’ls van ocórrer encendre la llanterna del mòbil, però no es van adonar que el mòbil tenia només 15% de bateria. Quan van encendre la llanterna del mòbil, es van adonar que eren a un cementiri d’animals. L’Anna va dir: -Laia, haurem de dormir aquí -Ai no! Quin fàstic, i si ens ataca algun animal?-va respondre la Laia- -No siguis poruga! Això no passarà!-va dir l’Anna- -I si ressuscita?!-va contestar la Laia- -Shhh! No cridis, que som a un cementiri, ja t’he dit que això no passarà.-va dir l’Anna amb to burleta- -D’acord, però si passa alguna cosa, serà culpa teva.-va dir la Laia indignada- -I on dormirem?-va preguntar la Laia- -A les tombes.-va respondre l’Anna- -Ai no, quina por! Dorm tu si vols, jo dormiré a baix d’aquell arbre que hi ha allà-va senyalar l’arbre- -D’acord, d’acord… L’Anna i la Laia van dormir una bona estona, no sabien per què, però, cada vegada notaven que feia més fred i es començaven a escoltar sorolls estranys. Les dues es van despertar. -Comença a fer molt de fred aquí-va dir la Laia mentre tremolava de fred- -Tens raó i començo a escoltar sorolls estranys, crec que començo a agafar por d’aquest cementiri. -Ara qui és la poruga aquí, eh?-va preguntar la Laia- -Calla, això no fa gens de gràcia.-va dir l’Anna- -D’acord, d’acord… -Crec que seria millor marxar d’aquí. -Sí, tens molta raó. L’Anna i la Laia van aixecar-se i van començar a caminar sense saber on anar, ja que el mòbil ja no tenia bateria i no els podis ajudar per comunicar-se, fins que es va escoltar un soroll estrany per les plantes. -Que ha sigut això?!-va preguntar la Laia- -No ho sé però serà millor que correm!-va dir l’Anna- Les dues van arrencar a córrer com a boges, però cada vegada tenien més por. Després d’una bona estona corrents, va sortir alguna cosa de darrere d’un arbre que semblava ser el causant de tot aquell soroll. Les dues nenes van cridar desesperadament demanant ajuda, sense saber què era el que havia sortit d’allà. -Ajuda!!! Ajuda!!! Ens ataquen! Un animal ha ressuscitat! Quan van mirar allà, van quedar amb la boca oberta. -Però si només és un gat!-va dir l’Anna alleujada- -Ai! Quina coseta tan bonica! Què fa un gat tan boniquet? Aquí al cementiri? -Laia, recorda que som a un cementiri d’animals. -Però no és mort- va dir la Laia- -Bé, serà millor que marxem a casa, avui ha sigut un dia molt boig.-va dir l’Anna- -Em puc quedar el gatet…?-va dir la Laia fent cara de pena- -D’acord… Però el cuidaràs tu.-va contestar l’Anna- L’Anna i la Laia van caminar moltíssim i per fi van poder arribar a casa, sanes i estalvies i mai van tornar a aquell cementiri d’animals, no volien tornar a viure aquesta experiència.

-FI-

Temàtica: contes d'animals

Clica aquí per llegir més contes!