La història del experiment de  la Charlotte

La història del experiment de la Charlotte

Va haver-hi un temps, a una ciutat, una nena que es deia Charlotte- m’explicava el meu avi- que li agradava molt observar i escriure el que feia la gent- em seguia dient. Aquella ciutat era una mica trista, la gent sempre anava amb pressa, si anava tard al treball, si s’havien deixat no sé quina cosa… Sempre era així, i els que estaven a casa estudiant es fastidiaven una mica. El meu avi em va dir: -Un dia va vindre a la ciutat una caravana, i es va instal·lar a una tenda. En aquella tenda venien animals i mascotes. La gent va començar a comprar animals. El meu avi va parar un moment, va beure aigua, i va continuar. Com ja t’he explicat abans a la Charlotte li agradava molt observar. Un dia va començar a adonar-se que la gent ja no treia a passejar al seu gos o ja no anaven tant a la tenda a comprar menjar per les seves mascotes, llavors la Charlotte va iniciar un experiment. Va recollir molts materials, va estar tan ocupada que durant una setmana sencera ningú la va veure, però com la gent estava tan ocupada ni se’n va adonar. Un dia de tempesta, la Charlotte, va iniciar la prova del experiment a veure si funcionava. El meu avi es va estirar amb mi al sofà, ens vam tapar amb la manta i va tornar a la història. Al dia següent va passar una cosa molt estranya- El què?! Què va passar?! Li vaig dir al meu avi. -No siguis impacient- em va respondre el meu avi. -Va passar una cosa molt estranya… Aquell dia no havia cap cotxe al carrer, la Charlotte va anar passejant per la vorera, va picar al portal d’una casa, però no va contestar ningú, només va escoltar bordar un gos, va mirar per la finestra i es va adonar que el que bordava no era un gos, era una persona! -Ho he aconseguit! -va dir ella. El meu avi estava una mica cansat però va continuar- ella, estava molt contenta i animada. Per la nit hi va haver una altre tempesta. Al dia següent tampoc hi havia cotxes i la Charlotte estava una mica espantada, per si no s’havia passat l’efecte. En realitat si havia passat, però la gent havia après la l’acció i estaven a casa amb les seves mascotes. -I com saps tu això, avi?- li vaig preguntar- el meu avi em va dir: Sé moltes coses que la gent no sap que sé- em va donar un petó i em vaig quedar adormit.

Ainara Llarena Lucia Vizcaino, Arnau Fernandez Juan Pérez

Temàtica: contes d'animals

Clica aquí per llegir més contes!