L’orfenat

L’orfenat

Hi havia una vegada, una nena que veia que els seus pares discutien molt. Un dia, la seva mare li va dir que s’anava a separar del seu pare i deia que cap d’ells la podia cuidar. Després li va dir que és poses bonica, que havien d’anar a un lloc on tindria una família que la volés i la cuidés. Quan estaven al costat d’un lloc molt gran, la nena va veure que posava “Rfanato”. La nena es va posar a plorar perquè sabia què era un orfenat. La mare va deixar allí i se’n va anar. A la nena li va donar mala espina que en aquell moment la va atendre la monja. Però la nena va veure una taca al vestit de la monja, que era de color vermell amarronat però no li va donar importància… Quan veia als nens tremolaven en mirar-la. Quan van anar fins a un punt va escoltar uns crits d’una habitació. La nena amb por va mirar a l’altra habitació i va veure una cosa que la va enamorar. Una nena amb el cabell tacat de sang. En veure això, va mirar a la monja i li va somriure al mateix moment, es va tancar els llums. La nena veia al final lletres que posaven “Corre!”, salta, tanca els ulls, no escolis i mentre veia això, escoltava a la monja córrer fins a ella mentre que al mateix temps escoltava plorar a nens. Quan la nena va tancar els ulls i va sentir un dolor insuportable va mirar i … les ungles de la Monja l’havien traspassat l’esquena. Escoltava i veia la seva sang caure i abans de no tornar a veure res … Al mirar al front …va veure la nena d’abans però aquesta vegada somrient.

Fi

Lucía Carrasco,Lisseth macias ,Cristina Abarca

Temàtica: contes terrorífics

Clica aquí per llegir més contes!