Un somni espacial

Un somni espacial

Aquesta història comença en un planeta normal, en una ciutat normal i en una casa normal. Eren les nou de la nit i era l’hora de sopar. Ma mare havia preparat la seva famossíssima sopa celestial. Estava boníssima!!

Després, mentre mirava la televisió vaig sentir:

-Mariona, vés-te’n a rentar-te les dents i ves a dormir, que si no arribaràs tard el teu primer dia de col•legi! -va dir la meva mare que estava rentant els plats-.

-Val mama, ara vinc! -vaig dir jo.

Quan ja vaig acabar, li vaig fer un petó a la mama i me’n vaig anar a dormir. Aleshores vaig tenir un somni molt estrany, com de l’altre món… Jo hi era en una excursió amb la meva nova escola, els meus nous companys i la meva nova professora (és clar, jo aquí era la nova). On anàvem? A la E.E.I. (l’estació espacial internacional). Vam entrar i de sobte, tota la meva classe va desaparèixer (era normal, era un somni). De cop i volta, el general de l’estació em va dir:

-Capitana Mariona! Posa’t el el vestit antiturbulències i les botes saltarines espacials i vés-te’n cap a la plataforma de llançament!

Jo vaig seguir-li el rotllo i vaig dir:

-Sí general!

Quan vaig posar-me l’equipament, vaig anar a la plataforma. Allà es va obrir la càpsula cap a l’espai, van donar-li al botó de compte enrere i amb l’ajuda dels BRAÇOS DE METEORIT, em va llençar cap a dalt, molt, molt a dalt, tan a dalt que vaig ensopegar amb un satèl•lit.

-Ai! Quin mal!

Quan vaig anar a l’espai, vaig veure el sistema solar; era preciós! Així doncs vaig anar saltant de planeta en planeta; era súper divertit! Aleshores, un imant gegant em va arrossegar cap a l’estació una altra vegada.

Finalment, va sonar el despertador i em vaig preparar per a l’escola. Va ser el millor somni de la meva vida.

Lara Jimenez

Temàtica: contes galàctics

Clica aquí per llegir més contes!