La Lluna

La Lluna

Fa molts anys un nen que es deia Carles, somiava viatjar a la lluna. El seu pare era astronauta i això li agradava molt en Carles.

Un dia en Carles va trucar als seus amics, el Marco i la Joana. Com eren molt curiosos van anar a veure la nau del seu pare i mentre estaven jugant, sense voler, van donar-li al botó de posar la nau en marxa i enlairar-se. Sense adonar-se’n havien començat un viatge a la lluna.

-Que bonic és l’espai! -va dir la Joana.

-I què farem aquí atrapats en l’espai? -va preguntar en Marco-. Tranquil Marco, els controls són iguals que els dibuixos l’astronòmica i a mi m’agraden molt segur que podrem tornar a casa.

De cop i volta la nau va topar amb la lluna i es va trencar, això va fer que hagessin d’aterrar d’emergència. La Joana va trobar walquitalquis i en Carles es va poder comunicar amb el seu pare. En Carles va dir:

-SOCORRO! Ens hem quedat atrapats a la lluna.

Quan van arribar a la lluna, van posar la bandera per confirmar que havien arribat. Un home que era famós, va treure la bandera i es va quedar la bandera i la nau. Quan va arriba el pare d’en Carles li van explicar tot el que va passar. Van perseguir al famós i van veure que entrava en una casa i el van trobar, el famós va veure que la nau que li va agafa estava espatllada, però van veure que en una habitació havia un altra nau. Van comprovar si funcionava i funcionava es van anar a la terra i van deixa al famós a la lluna.

Núria Sanchez Teruel

Temàtica: contes galàctics

Clica aquí per llegir més contes!