Els teletransportadors

Els teletransportadors

Hi havia una vegada, un nen que es deia Carlos i vivia a Albacete, Castilla la Mancha. Allà les temperatures eren més altes que a d’altres ciutats d’Espanya, però en canvi, l’aigua era més freda.

També hi havia probabilitats que nevés, fins que un dia va anar a l’espai amb màgia… i què va passar? Doncs que en Carlos es va adormir i quan va despertar es trobava a l’edat Mitjana.

En Carlos va anar a caminar a la muntanya i quan va arribar al cim va començar a nevar i a fer molt de vent. Va fer tant de vent que fins i tot estava apunt de caure de la muntanya, a 620m d’alçada de terra. Allà dalt tenia la seva casa i al jardí hi havia flors boniques silvestres, fruites silvestres i moltes verdures.

De vegades no podia cuidar molt el seu jardí perquè tenia moltes aventures per viure. El seu veí tenia una cara familiar, però en Carlos no sabia que era el seu millor amic Manolo. Fins que un dia un wizard es va disfressar de vilatà i els va convidar a dinar, però el dinar estava podrit. Llavors el wizard es va tancar a l’armari i va dir:

-Carlos, el menjar està podrit. Ens ha enganyat el wizard.

-Hem de trobar una sortida perquè ens ofegarem amb aquesta pudor.

Així, el Carlos va trobar eines, algunes podrides però van sortir. Però en Manolo i en Carlos volien venjança, així que el Manolo va despistar al Wizard i el Carlos li va donar al cap però va soltar una Bomba pudenta i el Manolo i en Carlos es morien de la pudor.

Fran Delgado

Temàtica: contes de l'edat mitjana

Clica aquí per llegir més contes!