El pagés Jordi

El pagés Jordi

Sóc un pagès i el meu nom és Jordi, conreo les terres que envolten el castell, sóc pobre i la meva vida és molt dura, vivint en una cabana amb la meva família Maria la meva dona i les meves filles Andrea i Paula, ens alimenten de productes que conreo com cereals i verdures, cal treballar molt, gairebé tot el dia, tota la meva família fins i tot els meus filles. Al castell viu el Senyor, Duc del Prat, que ens deixa treballar les terres a canvi de part de la collita.

Els Senyors són els amos de les terres que ens envolten, els caps dels soldats i dirigeixen les feines del camp. Els agrada anar de caça, organitzar festes i tornejos en els seus castells. A les festes del meu Senyor, mai falta el Rei Enric, el Bisbe de Sant Pere, el Duc Joan, el Marquès d’Àvila, el Baró de Sant Boi i el Comte de Sant Joan, i altres importants de la noblesa. També trobem els cavallers que són els guerrers de classe noble, estan al servei dels Reis i Senyors per defensar-los, solen lluitar per causes justes i defensar als més febles. Recordo una vegada que vàrem preparar una festa per anunciar el matrimoni de la filla del Senyor, Duc del Prat, la Marina.

Aquell dia estaven totes les gran famílies del voltant, la Marina es casaria amb el Comte de Sant Joan. Quan va arribar la hora dels postres el meu Senyor va alçar la seva copa per brindar pel matrimoni i quan va voler dir unes paraules, el Marquès d’Àvila va cridar molt fort: “no aquesta boda no es pot celebrar” i “ va continua dient”, – la Marina és el meu amor de tota la vida, nosaltres marxem i no deixaré que ningú em tregui a la meva estimada.

Llavors, el Comte de Sant Joan va treure la seva espasa i va crida al Marquès si la vols hauràs d’ lluitar amb mi. Tot dos vam començar a lluitar, mentre la Marina plorava i li deia al seu pare; si us plau pare, has d’aturar la baralla, jo vull casar-me amb el Marquès, nosaltres sempre hem estat junts i a més és l’home de la meva vida. A l’escoltar aquelles paraules el Comte de Sant Joan va deixar caure la seva espasa a la mateixa vegada que el Marquès li va fer un tall en un braç amb la seva espasa.

Llavors el Comte va dir, està bé, la Marina t’estima a tu i jo no puc fer res per canviar-ho, tu guanyes. El senyor Duc del Prat, va cridar, -si l’amor de veritat de la meva filla es el Marquès d’Àvila, ella es casarà amb ell. La festa va continuar i per animar-la van anar els millors joglars, amb la seva música i les seves cançons i els bufons més divertits.

Al dia següent, de festa es celebrà una gran missa, presidida pel Bisbe i els seus monjos, tots els senyors van anar a la catedral, que és un gran edifici de pedra amb arcs i grans vidrares de colors. La Marina i el seu marit, també hi van anar i estaven molt feliços de poder viure sempre junts.

Paula Gonzàlez Salazar

Temàtica: contes de l'edat mitjana

Clica aquí per llegir més contes!