L’escola abandonada de FoxVillage

L’escola abandonada de FoxVillage

CONTE PREMIAT

Un dia en Miquel i en Martin van quedar com sempre ho feien els caps de setmana. Van fer una ruta nova que no feien habitualment.
En Miquel va dir:
– Martín et sembla bé quedar aquesta tarda a la plaça?
– Per què és important? -va dir en Martín.
– No, només que volia que féssim una ruta nova pel bosc –contestant en Miquel.
– Al bosc? Em fa una mica de por –deia tremolant en Martín.
– Que va home, ja ho veuràs será super divertit- deia entusiasmat en Miquel.
– D’acord -va dir en Martín, no tan segur i amb una mica de por.
Eren ja les cinc de la tarda, en Miquel i en Martín es van trovar on havien quedat a la plaça, en Martín portava antimosquit, desinfectant i anava vestit de camuflatge. En canvi en Miquel anava amb els seus texans i amb una dessuadora com si no passés res. El Miquel va comentar:
– Vas a la guerra Martin? –va dir rient.
– No però és important estar protegit al bosc, és perillós –deia una mica empipat.
Anaven caminant i en Martín li tremolaven les cames, en canvi en Miquel anava xiulant tan tranquil. En Martín va dir:
– No tens por? -va dir mort de por.
– Que va estic super relaxat -va dir en Miquel.
De sobte en Miquel va veure una estructura molt misteriosa que estava coberta de fulles. En Miquel va destapar una mica les fulles i va veure un rètol que posava “Escola FoxVillage”. En Miquel de sobte va dir:
– Martín! Mira una escola abandonada, anem a dins?
– No! I si hi ha un fantasma i ens ataca! –va dir tremolant en Martín.
– No diguis bestieses home, a més si no véns amb mi potser sí que t’ataqui un fantasma –va dir en Miquel perquè entrés.
– D’acord –va dir en Martín tremolant.
En Miquel va obrir la porta i van veure que els llums estaven espatllats, tot estava destrossat, les portes trencades i tot estava ple de pols i bruticia. De sobte una porta d’una habitació del costat es va obrir lentament, però no del tot, en Miquel la va empentar i van veure endins uns nens fantasmes asseguts a les cadires i un profesor també fantasma fent classe.
En Martín mort de por va dir:

– Auxili! -va cridar alertant a tots els que estaven dins de la classe i tot seguit els fantasmes van desaparèixer.
En Miquel i en Martín van intentar fugir de la casa, però la porta es va embussar i el professor fantasma els va dir:
– No us espanteu, em dic Guillem, sóc l’ànima del professor que donava classes en aquest antic col·legi i aquests alumnes que estaven amb mi també són ànimes com jo. A nosaltres ens agrada el col·legi i per això estem aquí.
– Llavors no sou dolents? –va dir en Martín sense tanta por.
– No, podeu venir quan volgueu, l’escola estarà oberta tots els dies i us agrairem la vostra assistència, ja que ningú ens visita perquè el centre està abandonat.
En Miquel i en Martín se’n van anar contents perquè havien conegut un fantasma i sorpresos de l’experiència van anar tots els caps de semana a visitar-los, per repasar les àrees del col·legi.
Com ja veieu no tots els fantasmes són dolents.

Aleix Carrasco Prieto

Escola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

Curs: sisè