La Martina i el cofre

Hi havia una vegada una nena que es deia Martina. A la Martina li agradava molt llegir. Un dia va anar a casa dels seus avis. L’avi i l’àvia tenen molts llibres!!! i la Martina volia anar per llegir aquells llibres tan i tan fantàstics. Un cop a casa dels seus avis, la Martina va pujar a les golfes i va veure un bagul i va pensar:
– Què hi haurà dins?
I sense pensar-ho més vegades va obrir el bagul i dins hi havia llibres, molts i molts llibres. La Martina va agafar un llibre, el va obrir i va començar a llegir i llegint i llegint li va caure un paper. La Martina va mirar el que posava:
– Hola, em dic Jeik el destructible, sóc un pirata i darrera hi trobaràs un mapa del tresor.
La Martina va girar el paper i es va donar conte que el mapa era del jardí dels seus avis. Aleshores va baixar corrent per les escales fins el jardí. Un cop allà va seguir el mapa que la va portar fins a una roca. Quan ella va arribar va pensar que l’havien enganyat perque no hi havia res i llavors es va sentar en la roca i quan es va sentar va aparèixer un cofre. Rapidament va pujar a les golfes per buscar dins el bagul la clau que obriria el cofre. Quan la va trobar va obrir el cofre i dins hi va trobar un munt de monedes d’or.
La Martina com era tan bona nena va deixar les monedes dins el cofre perque així un altre nen o nena les trobés i pogués viure l’aventura que ella havia viscut.