Far West i la pedra màgica

Far West i la pedra màgica

Hi havia una vegada un poble molt i molt llunyà que es deia Far West (d’aquí el nom). Parlem més o menys de l’any 1800, fa molt i molt de temps.
En aquest poble la gent que hi vivia era molt pobre, menys el sheriff que estava “forrat”. A més era una persona molt dolenta que obligava a tota la gent del poble a treballar per a ell. Curiosament feia que la gent escombrés el desert. Ningú s’atrevia a queixar-se perquè ja sabien com se les gastava aquest individu que es deia Big Black, era com si posessin una serp de cascavell a les teves botes i estiguessin mossegant-te tota l’estona. Però tothom estava fins als nassos d’ell. Cada vegada els tractava pitjor i tractava molt malament als animals, sobretot als cavalls.
Hi havia un noi del poble a qui li agradaven molt els cavalls i no podia més quan veia aquella injustícia, sobretot amb un cavall blanc que es deia Snow.
Un dia aquest nen, que es deia Joe, va parlar amb els adults del poble per veure què podien fer per fer fora al malvat Big Black. El noi els hi va explicar que havia llegit que en aquelles terres es trobava amagada una pedra màgica. Des d’aquell moment la gent que escombrava el desert no parava de buscar-la, fins que un dia l’home més vell del poble, de sobte, la va trobar.
Amb la pedra venien unes instruccions que deien que els poders només funcionaven si la pedra es fregava a les potes dels cavalls. Dit i fet, en Joe va agafar a l’Snow i li va fregar les potes amb la pedra, van esperar i de cop el cavall va enlairar-se con un falcó. Va anar al poble, va agafar al dolent del sheriff i se’l va emportar tan lluny que mai més el van veure.
La gent del poble ho va celebrar amb una gran festa i van decidir tornar a deixar la pedra ben amagada al desert per si en un futur alguna generació la tornava a necessitar.
Ja sabeu que en qualsevol lloc, de qualsevol desert hi ha aquesta pedra màgica.
I conte contat, conta acabat!