El mercat del futur

El mercat del futur

La Laia una noia de 10 anys alta i una mica grassoneta, estava a casa quan la seva mare, Núria, li va demanar que anés a comprar. Va tancar la porta i va marxar, caminant i caminant fins que va arriba al mercat que es deia “El Mercat del Futur “. A l’entrar va notar un silenci que no era normal i es va preguntar:

– Què passa aquí? On és la gent? No hi veig ningú?
Es va apropar a la parada de la fruiteria, dient:
– Bon dia , vull un enciam i mig kilo de patates, sisplau!

Va sortir una màquina i ho va preparar tot en un segon, tot el que li va donar era perfecte, les patates en un sac net i polit i l’enciam igual. Després es va apropar a la parada de la carnisseria i va dir:
– Bon dia, vull 200 gr de pit de pollastre per a la planxa, sisplau!!!!
I va tornar a sortir una altra màquina i en un segon ho va preparar tot ben tallat , finet, sense greix amb una bosseta i una perfecte presentació.
Quan va sortir del mercat va pensar:

– Quina compra més avorrida, no vull tornar a comprar al mercat!
I va sonar PI,PI,PI,PI…”Bon dia Catalunya són les 8:00 del matí “.

Es va aixecar del llit i va anar a la seva mare dient-li:
– Mare !! Mare!! Podem anar al mercat, podem?
I diu la mare:

– Filla avui és divendres podem anar a la tarda.
– Hi haurà gent? Hi haurà cues? Ni haurà xivarri? Em faran acudits els botiguers?
És clar filla com sempre.
I la Laia va llençar un somriure de felicitat.
Així m’ho he inventat i així ho he explicat!