C-3PO El robot actor

C-3PO El robot actor

SEGON PREMI
DE LA CATEGORIA

L’escola Mare de Déu del Carme, fa un viatge a Hollywood, los Ángeles. La Mar, en Joan i en Pol són millors amics i estan molt contents d’anar junts.

Una vegada vam arribar allà, vam pujar a l’autobús i vam veure aquelles lletres tan grans on posava Hollywood. També vam veure aquells gratacels tan alts i el barri Bell Air. Pero el que més ens va agradar va ser l’estudi de cinema 20th Centuty Fox. Vam baixar de l’autobús i vam pujar a l’hotel per deixar les maletes.
Van sortir de l’hotel per anar a dinar, una vegada vam acabar, va manar a visitar l’estudi de cinema 20th Century Fox. La Mar, en Joan i en Pol volien anar al lavabo perè en lloc d’anar directament van parar al magatzem on es van trobar totes les figures que s’havien utilitzat a les pel·lícules gravades a Hollywood. Allà hi havien uns drapaires que llançaven el que ja no utilitzaven. Al fons de la sala es trobava un robot que ens va cridar l’atenció. Aquell robot estava rovellat i molt vell, portava enganxada una etiqueta en la que hi posava “C-3PO”. Per nosaltres, era especial i els hi vam demanar als drapaires que si ens podien fer una foto amb ell.
Ens va contestar:
– Sí, és clar, però no trigueu que tenim pressa.
Llavors la Mar va agafar la càmera i amb el flash el robot es va començar a moure.
El robot ens va dir:
– Ajudeu-me, he de sortir d’aquí, no vull ser ferro desfet, ajudeu-me, siusplau!
Ens va espantar molt, però no teniem elecció i ens el vam emportar.
Eren les 9 de la nit i teníem molta gana. Vam anar a la benzinera a comprar un got d’oli, grasa de motor i per nostraltres uns macarrons, en acabar de sopar ens vam colar a una botiga de joguines on ens vam quedar a dormir. Pel matí teníem una aventura per fer amb el C-3PO.
La Mar va dir:
– Avui et toca escollir a tu, vinga què vols fer avui?
C-3PO, va respondre:

– Voldria anar a veure si trobo al meu amic R2-P”, ell es troba al museu més important de Los Ángeles.
La Mar, en Pol i en Joan van dir:
– No passa res, anirem i ens ho passarem genial!

Ràpidament vam anar al museu a buscar-lo però hi havia molta vigilància i no sabiem què fer.
En Pol va dir:
– Ja ho sé, podem passar com a vigilants de seguretat i així no ens agafaran.
– I això vam fer. Vam trobar a R2-P2 i vam marxar corrents però la policia va veure com agafaven el robot i va perseguir-los. Els periodistas preguntaven tota l’estona.
En Joan va dir a la tele:
– Aquests robots estan abandonats i no tenen lloc on viure. Hem de posar-nos en contra dels drapaires que volien convertir-los en ferro desfet i l’únic que desitgem és que la gent estigui amb nosaltres per poder salvar-los. Tota la gent va venir amb nosaltres i ens va manifestar. Vam guanyar i el director del cinema més bo de l’història els va demanar als robots que si volien fer una pel·lícula.
Sense pensar-sho, van dir:
SSSSSSSIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!
Aquell mateix dia anaven a Barcelona i els robots començaven a rodar la pel·lícula.
Al dia següent pel matí van dir a la vegada:
-Aquesta pel·lícula m’ha encantat! Semblava un somni i ha sigut realitat.