Si tothom fos igual

Si tothom fos igual

SEGON PREMI
DE LA CATEGORIA

Heus ací una vegada l’escola Santa Lluïsa, a la classe de 6è B. Hi havia una noia que s’asseia a l’última fila. Es deia Laura.

La Laura era molt mentidera. Deia mentides als pares, als professors, als amics, al tiets, als cosins, al gos de casa…
Però la Laura estava enrabiada. No estava contenta, com tots els mentiders del país. Li fastiguejava que la resta de la gent no fos mentidera, com ella. I, quan algú deia la veritat, s’enrabiava tant que clavava quatre mastegots a aquell pobre individu. I això sí que li agradava.
Un dia, la Laura, buscant, buscant, va trobar un llibre de màgia a les golfes. Va tornar corrents a la seva habitació, es va tancar amb l’excusa que anava a escriure el diari secret i va obrir el llibre. I va trobar el que buscava. Dient “Alabí, alabà, tothom com jo dirà” tothom es convertiria en la mateixa persona. Va dir la fórmula màgica sense pensar-ho.
Al dia següent es va trobar amb vint-i-quatre Laures que anaven a classe dient mentides. A la classe tothom deia mentides, inclosa la profe Laura.
Primer, a la Laura li va fer gràcia. Però després s’avorria, perquè no tenia ningú a qui pegar. I no havia llegit l’antídot de la fórmula al llibre.
La Laura, horroritzada, va dir a la professora que li feia mal la panxa, que volia tornar a casa. I, aquest cop, per primera vegada des de feia anys, la Laura havia dit la veritat.
A l’instant, tothom va tornar a ser com era.
I la Laura va aprendre una, bé, dues lliçons: que no s’han de dir mentides i que tothom és com és i que no es pot substituir a ningú.