En Ferran i el seu robot fantàstic

En Ferran i el seu robot fantàstic

Tot va començar un dia de pluja, vent i fred, hi ha un nen que es diu Ferran, és alt i te nou anys, és un bon nen.

En Ferran estava molt avorrit, i va dir

– Què puc fer?

– Podria fer un robot, però necessitaré moltes eines perquè em sortir bé.

Va anar al garatge i va trobar una caixa plena d’eines.

– Quina sort que tinc, això esta ple de bones idees.

En Ferran es va parar a pensar per un moment:

– Per on puc començar? Crec que millor serà posar-li un nom, es dirà Villano!

Però que el nom no us confongui no és dolent és un robot molt i molt bo. Va començar a encaixar peces que si una clau anglesa per aquí un tornavís per allà, i tot d’una ja el tenia creat, i va dir:

– Si funciona serà fantàstic, segur que serà molt útil i bo per ajudar a la gent.

En Villano necessitava tanta electricitat que quan el va posar en funcionament va deixar-ne sense a tota la ciutat del Prat de Llobregat, on vivia en Ferran. Com que en Ferran era un nen molt tossut no va deixar d’intentar que el robot funcionés, però abans tenia que tornar la llum a la ciutat, era molt tard i tenia que anar a dormir, a l’endemà tot sortiria millor.

Quant es va aixecar del llit va anar directament al garatge per veure com estava el robot i després comprovar si la llum havia tornat. Tot d’una se n’adona que hi ha un pot de pintura estès per terra amb unes petjades que sortien del garatge en direcció al carrer.

– Oh no! el meu robot no hi és!

En Ferran va seguir les petjades tot espantat perquè aquell robot era molt gran i la gent es podria espantar. Tot d’una en Ferran escolta una senyora cridant:

– El meu gat Mic! pobret del meu gatet petitet, blanquet, grassonet i vellet que per ell solet no podrà aguantar més d’alt de aquets abret!

Ja sé el què penseu però és que era una senyora que tot li sembla petitet. I va aparèixer una ombra gegant i la senyora es va desmaiar. Clar que, com que per ella tot era petitet es va espantar, però el robot que era molt bo va agafar el gat amb molt de conte i quan la senyora es va recuperar el Ferran li va explicar el que havia fet i que era molt bo que no per ser tant gran i que el seu nom sigui Villano era dolent. En Ferran no es podia creure el que veien els seus ulls, però, si no funcionava que a passat. El que en Ferran no sabia és que la llum va tornar a mitjanit i el robot estava connectat a la corrent per això es va posar en marxa i com que al va crear per se bo ell va sortir al carrer per veure qui necessitava la seva ajuda.

– És fantàstic tinc un robot super especial -va dir en Ferran.

A la vila del Prat el van fer fill predilecte i va tenir cura pel benestar de tots els Pratencs i Pratenques, no podia tenir una idea més bona en Ferran, estava feliç i content.

I vet aquí un gat i vet aquí un robot i aquest conte ja s’ha fos!